190g: de disseny
—A aquests dels premis FAD i les coses de disseny els haurien de penjar dels collons a la Plaça Catalunya! —diu el meu sogre tot sovint als àpats familiars. El fet que la seva filla i el seu jove siguin dissenyadors no l'impedeix, de desfogar-se.
I és que no li falta raó. De fet, hi estem d'acord. En el sentit en el que ell ho diu i des d'on ho diu (no perque sigui casa seva, sino perque ha viscut molts anys a Barcelona, ciutat de disseny per excel·lència).
De disseny, la primera vegada que es va utilitzar, no va ser per un dissenyador. Sembla evident. Era la expressió d'algú que no troba res millor per definir quelcom que no acaba d'entendre. Perque, en realitat, era una expressió tan buida i idiota com ho és "aixó és molt estètic". Però el cas és que, amb l'ús, sí que n'ha pres, de sentit. No per a un dissenyador, es clar, però per a la resta de la població, aplicat a qualsevol cosa vol dir: que és moderna, que és estranya, que no s'entén, que te molts colors, o els te cridaners, que és inútil i un llarg etcétera. Per al meu sogre, una cosa rara i barata es lletja, una cosa rara i cara es de disseny.
A Barcelona ja fa molts anys que hi ha el gust burgés per la novetat, el culte a l'autor, l'esnobisme aberrant i tota una sèrie de enfermetats cerebrals. I com que sempre hi ha hagut qui tenia calers, ens ho hem pogut permetre. També és veritat que generalment aquestes coses sempre han anat lligades a la mercantilització de l'art en totes les seves vessants, ja sigui pintura o cinema, però el disseny, com que és germà petit de l'art i mercantilista a matar no podia ser menys.
De la mercantilització de l’art no se’n pot parlar bé. Assigna valor a les obres independentment de la seva relació amb els humans i, a mig termini, assigna valor als autors, independentment de les seves obres. I, com deiem abans, el que passa amb l’art, acaba passant en major o menor mesura, al disseny.
El que és clar és que tot aixó no ens beneficia, als dissenyadors. Als que treballem per sota. Ara, a Mariscals, Satués, Trias, etc. els funciona estupendament, aquest sistema. Ells estan allà a dalt, a l’olimp dels creadors –los viejos popes– i, de tant en tant, després de rebre un fabulós estipendi, ens baixen un disseny, que generalment és sempre el mateix. L’obra. Desgraciadament, per desconeixença del medi, per incultura o per esnobisme pur i dur, el qui paga no demana que aquest disseny compleixi una serie de requisits de sentit comú, sino que sigui un Mariscal, per exemple.
Ho demostrarem. El paràgraf que ve a continuació no té valor. Perque l’ha fet dotstation, que són uns curreletes. Ara, imagineu que aquest text no fos nostre, sino d’en Lewis Blackwell.
:a:q:u:e:s:t: :e:s: :u:n:t:e:x:t: :d:e: :d:i:s:s:e:n:y::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll
\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\
/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((
))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))
[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[
]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]
{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{
}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}
]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]
[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[[
))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))
((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((
/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\
lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::i: :n:o: :t:i:n:c: :r:e:s: :m:é:s: :a: :d:i:r::::::::
Se n’omplirien pàgines i pàgines de comentaris a revistes de tot pèl dient que qué transgessor i que en Blackwell en sap un niu. Però aixó era als noranta, avui ja ningú para atenció a aquestes teoritzacions del disseny perquè han passat a formar part de la pràctica habitual.
Per resumir, direm que de disseny és una expressió que utilitza només el client (o l’usuari) i que no te idea de qué te a les mans. De disseny és tot alló fet per una sèrie d’autors per que es noti que han passat per allà.
© dotstation 2007
Article publicat al nº2 de la revista 190g.
ARXIVAT SOTA:
publicats a revistes
0
comentarios
